ETS UN SOL? FES-TE UNA MÀSCARA

NECESSITARÀS

1. 1 plat de cartró 2. Paper de seda: 1 full de groc, ½ de taronja i ¼ de vermell 3. 1 cartolina groga 4. Cola plàstica 5. Vernís fixador 6. 2 trossos de 15 cm de goma elàstica de color blanc 7. Purpurina 8. Un pinzell 9. Tisores de punta rodona 10. Una barrina petita 11. Llapis 12. Goma d'esborrar

PER SEGUIR ENDAVANT...

1. Tisores de punta rodona
2. Plantilla de la màscara
3. 1 plat de cartró


• Dibuixa la forma de la màscara sobre el plat de cartró. Pots ajudar-te de la plantilla que et donem per imprimir. Un cop tinguis el dibuix fet, retalla'l. Si ho necessites, demana ajuda a una persona adulta per retallar els ulls i per fer els forats per on s'han de passar les gomes.

• Un cop retallat el plat, queda passar les gomes elàstiques, imprescindibles per subjectar-te la màscara!

PER ACABAR...

1. Tisores punta roma
2. 1 plat de cartró
3. Un pinzell
4. 1 cartolina groga


• Dibuixa, amb l'ajut de la plantilla, 13 raigs de sol a sobre de la cartolina groga i retalla'ls. Després, enganxa'ls, un a un, fins a cobrir l'extrem exterior del plat. Ja tens la base del teu sol!

UNA DISFRESA MONSTRUOSA

NECESSITARAS

1. Garrafa d'aigua buida (les més indicades són les de plàstic transparent) 2. Bombolles d'embalatge 3. Paper de pinotxo (dos colors diferents) 4. Papers per reciclar 5. Oueres 6. Gomes per al cabell 7. Cola per enganxar 8. Fil i agulla de cosir 9. Cinta adhesiva transparent 10. Tisores 11. Retoladors negre i vermell 12. Un jersei gran 13. Unes mitges molt espesses o mitges de llana 14. Un mocador per al cap, un barret de piscina o similar

MÀSCARA

1. Bola de paper reciclat
2. Cinta adhesiva transparent
3. Garrafa d'aigua buida
4. Oueres
5. Dents pintades


• Retalla la garrafa d'aigua tal i com indica el dibuix. Prova-te-la i assegura't que el forat que has obert s'ajusta a la mida de la teva cara i que no et molesta. Per fixar-la millor pots subjectar-te-la al cap amb una gometa perquè no et caigui si vas de ballaruga.

• Un cop feta la base del cap, és el moment de començar a guarnir-lo.

• Fes una bola de paper blanc i pinta-hi un ull amb els retoladors.No oblidis les venes de color vermell, imprescindibles per semblar un monstre de debò.

• Enganxa la bola al coll de la garrafa amb la cinta adhesivai mira que quedi ben fixada. Per als ulls més petits farem servir l'ouera. Retalla les seccions, enganxa-les a la garrafa amb cinta adhesiva i pinta-hi un ull a cada una.

• L'efecte serà més monstruós si el dia que et disfresses et tapes els cabells amb un mocador o amb un casquet de piscina.

COS

1. Agulla de cosir
2. Paper de pinotxo(dos colors diferents)
3. Un jersei gran
4. Tisores
5. Fil de cosir


• Prova de trobar per casa un jersei de color llis que ja no es faci servir. Ha de ser ben gros, que t'arribi per sota del cul.

• Retalla el paper de pinotxo i les bombolles d'embalatge, fent tires tan llargues com el teu braç i acabades en punxa.L'amplada ha de ser d'aproximadament 8 cm.

• Cus les tires al jersei començant per la part de sota. Intercala les tires de paper intentant combinar els colors i els diferents papers. Ja veuràs que bonic.

• Unes mitges de llana, d'un color que combini bé, seran el complement perfecte.

CUA

1. Pilotes de paper de pinotxo
2. Serrell de paper
3. Tisores
4. Unes mitges


• Per fer-te la cua, agafa les mitges i talla'ls un dels camals. Omple'l de boletes de paper i fes-li un nus a la punta per tal que no s'escampin. Ara ja pots cosir la cua a la part del darrere del jersei.

• A la punta de la cua pots posar com a guarniment la plantilla que et donem per imprimir. Pinta-la i plega-la per la part dels punts. Per últim, enganxa-la amb una mica de cola i afegeix-la a l'extrem de la teva cua.

• Per guarnir els turmells i els canells fes-te uns serrells de tires de paper i subjecta'ls amb les gomes per als cabells.

L'enterrament de la sardina

Dimecres de cendra és el dia de l'enterrament de la sardina i del rei Carnestoltes. És a dir que s'acaba la festa. Sa Majestat llegeix el seu testament, en què convida els ciutadans a posar fi a la disbauxa i començar una època de recolliment i devoció religiosa. El costum d'enterrar la sardina -una arengada- ve de l'antiga tradició de sortir al camp a berenar l'últim dia de les festes de Carnaval i fer aquest ritual per donar per acabat el període de Carnestoltes.

CANÇONER

CARNESTOLTES QUINZE VOLTES

Carnestoltes, quinze voltes,
de Nadal a més a més,
tots els dies fossin festa
i la Quaresma mai vingués.
La Quaresma és arribada,
ja ho podem considerar,
no podem menjar costelles,
sino ous i bacallà.
Ai mares, a la canalla,
poseu-lis un bon vestit,
per 'na veure en Carnestoltes,
que és un home divertit.


EL TIO FRESCO

Jo te l'encendré el tio tio fresco,
jo te l'encendré el tio de paper.
Tu no me l'encendràs el tio tio fresco,
tu no me l'encendràs el tio de detràs.
Jo te l'encremaré el tio tio fresco,
jo te l'encremaré el tio de paper.
No me l'encremaràs el tio tio fresco,
no me l'encremaràs el tio de detràs.


A SETZE

A setze, a setze, a setze el vi,
el pobre Carnestoltes acaba de morir.
A setze, a setze, a setze el vi,
el pobre Carnestoltes acaba de morir.

El Carnaval és una festa mòbil

El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.

PROTAGONISTES

El rei Carnestoltes, el rei de la festa

El rei del Carnaval és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l'aparença d'un animal o d'una persona, i llegeix el pregó amb el qual s'inaugura la celebració.

En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s'ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s'adona que tant desordre no és bo.

En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se'l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se'l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s'acaba la festa i comença la Quaresma.

La vella Quaresma

La vella Quaresma representa l'època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.

Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l'ordre, a la calma.

Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.

CALENDARI

Dijous Gras: comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d'arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d'un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d'ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.

Divendres: la festa ja està en marxa i tot el món celebra l'arribada del Carnaval. Els col·legis celebren festes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.

Cap de setmana: és el moment de màxima diversió. El dissabte arriba el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fins el dimecres. S'organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge es celebra la desfilada més important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d'ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui en dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confeti.

Dilluns: se celebren balls a les places dels pobles.

Dimarts: la gent s'adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre se l'acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se'l crema públicament.

Dimecres de Cendra: Per a uns, és l'últim dia del Carnaval. Per a uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma. La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.

HISTÒRIA DEL CARNAVAL

Història del Carnaval

La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S'escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser.

Les arrels del Carnaval

Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.

Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any.

El Carnaval i la religió

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.

HISTÒRIA DEL CARNAVAL

Història del Carnaval

La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S'escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser.

Les arrels del Carnaval

Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.

Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any.

El Carnaval i la religió

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.