miércoles, 4 de febrero de 2009

Ens fem una disfressa d'indi!!!

Una de les peculiatitats de la festa del Carnestoltes és difressar-se, per tant, nosaltres mateixos ens crearem la nostra disfressa!!

MATERIAL:

-2 rotllos de paper pinotxo o crespó del mateix color per al vestit
- 1 plec de paper xarol de color que es vulgui
- Llana i agulla de cosir sense punta
- Plecs de cartolina blanca i de colors per a la cinta del cap i les plomes
- Tisores, engrapadora, llapis de colors, cola,...
- Pintures de maquillatge per a la cara.

PASSOS A SEGUIR:

1- el vestit: consisteix en un rectangle de l’ample de paper pinotxo i de llarg seria l’alçada del nen fins al genoll, amb una obertura circular per a introduir el cap. Es cosiria amb grapes deixant en a part de dalt una obertura suficient per a introduir les mànigues, donant-se-li la volta perquè les grapes no fossin visibles. De la mateixa manera posaríem les mànigues tallant altre rectangle adequat i engrapant-les al vestit deixant sense unir la part de la sisa per a facilitar que s’ho posin sense trencar-lo. Per a finalitzar, donaríem uns tallets cada 2 cm. aproximadament a les mànigues i en el baix per davant i per darrere per a fer els serrells.

2- ornaments del vestit: dels trossos que ens sobren de paper pinotxo, prendrem l’ample del paper i retallarem dues tires (de colors diferents que el vestit) d’uns 10 cm. cadascuna, poden ser més amples o més estretes. Les plegarem com si fossin una acordió (d’uns 4 cm. cada plec). Una vegada plegada marcarem una línia inclinada que vagi des de l’extrem superior esquerre fins a la meitat de la tira aproximadament i farem el mateix amb l’extrem inferior dret, traçant altra línia paral·lela a d’anterior. Aquestes longituds es poden variar perquè ens surti més ample o més estret l’ornament. El nen retallarà per les línies marcades i una vegada desplegades les enganxarem per sobre dels serrells a la part davantera i del darrere del vestit. També podem fer quatre tires si volem que el vestit dugui més ornaments. Ens quedarà amb forma de línia trencada.

3- cinta per al cap i plomes: es retallarà una tira de cartolina blanca de 2 cm. d’ample i de llarg una mica més de perímetre del cap del nen, prenent a l’alçada del front. En ella es dibuixarà una línia trencada que abasti tot l’ample de la cinta; quedant aquesta dividida per tant en diversos triangles que el nen acolorirà lliurement (se li pot posar un punt negre amb retolador en el centre de cada triangle). Aquesta cinta una vegada acabada, es graparà segons el contorn del cap del nen perquè li quedi bé ajustada.

4- el collaret: tallarem tires de paper xarol de diferents colors d’uns 12 cm. de llarg per 4 cm. d’ample i ho enganxarem doblegant-les per la meitat i unint els extrems. Depèn del llarg que desitgem fer el collaret i de l’edat del nen, així retallarem el nombre de tires necessari. Una vegada tallades i enganxades les anirem cosint amb la llana donant una puntada (ficant i traient l’agulla en cada tira) fins a aconseguir el llarg del collaret desitjat.

5- el tòtem: en una fulla podem dibuixar: un tòtem, un àguila, un tippy, o qualsevol símbol indi que, una vegada acolorit, poden retallar o picar (graduant la dificultat segons l’edat dels nens). Una vegada acabat ho enganxarem a la part superior de la disfressa a l’esquena. Una vegada acabat la disfressa d’indis, només ens queda pintar les cares dels nens el dia de la festa de Carnaval.

Ja estem preparats per que arribi el gran dia i lluir la nostra bonica disfressa d'indi!! :)

fem un cadàver exquisit amb disfreses!!!!

El cadàver exquisit podriem dir que és una apropiació surrealista d'un joc de saló anomenat "caps-cossos-cames".

NECESSITARAS


- Fulls

- Qualsevol tipus d'estri per dibuixar i pintar ( llàpis, boli, retuladors, pintura, ceres...)

- I... molta imaginació!!!!


CÓM ES FA???


En la seva variant més habitual es doblega un paper en 3 parts i una persona comença dibuixant un cap en la primera prolongant algunes línies cap a la segona part. Passa el full a la segona persona que sense mirar el primer dibuix fa la part del cos a partir de les línies prolongades, deixant també algunes línies que passen a la tercera part. La tercera persona que participa completa el dibuix fent els peus del personatge i sense mirar les dues parts anteriors.

Per acabar, es desplega el dibuix i es descobreix la disfresa resultant de les tres parts dibuixdes.


CONCLUSIÓ


Pensem que és una activitat força divertida, dinàmica i entretinguda. A més a més el moment de veure la disfreça creada pot ser molt divertit. És fàcil de fer i no requereix un material especial.

martes, 3 de febrero de 2009

I... què és la Quaresma???


La Quaresma és un període de set setmanes, des del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Rams, de preparació per a la Pasqua. Durant aquest període l'Església té ordenats l'abstinència i el dejuni en memòria dels quaranta dies que Jesús de Natzaret dejunà al desert. Malgrat que els costums varien segons les comarques, als cristians els està prohibit, durant aquests dies, menjar carn i establir relacions sexuals, i tenen obligació de practicar l'oració, recolliment i penitència. Antigament el dejuni era molt rigorós, però hom n'ha anat perdent el costum. Malgrat tot, encara avui en moltes cases els nens i nenes penjen a casa la figura de la Quaresma -generalment feta a l'escola o baixada d'Internet- a la qual s'enganxa un caramel o un bombò que l'infant arrenca en acabar-se la setmana. A més a més, en algunes cases en les que la pràctica religiosa s'ha difuminat o desaparegut del tot, el dejuni rigorós ha estat substituït per altres tipus d'abstinències: deixar de beure vi, deixar de tallar-se els cabells, deixar de fumar, etc. Altres aprofiten el temps de Quaresma per realitzar algun dels dejunis basats en teràpies naturals: sirope de sàvia, most... Nosaltres, en aquests dies marcats per una guerra de la que el govern espanyol ens ha fet còmplices en contra de la nostra voluntat, et proposem quatre abstinències:

1. Abstenir-se de consumir productes derivats dels petroli.2. Abstenir-se de consumir productes i serveis americans, anglesos, espanyols, danesos, búlgars, italians i holandesos i de la resta de països que recolzen la guerra: Afganistan, Albània, Austràlia, Azerbaitjan, Colòmbia, Txèquia, El Salvador, Eritrea, Estònia, Etiòpia, Geòrgia, Hongria, Japó, Corea del Sud, Latvia, Letònia, Lituània, Macedònia, Nicaragua, Filipines, Polònia, Romania, Eslovàquia, Turquia i Usbequistan.3. Abstenir-se d'esdevenir àvid espectador d'una agressió televisada.4. I evidentment, abstenir-se de votar al PP i als que els recolzen en les properes eleccions

D'on provè la paraula carnestoltes??


Carnestoltes és una paraula que deriva del llatí carnis cualis, és a dir, carns privades. Es tracta d’una clara al·lusió a la prohibició de menjar carn durant els quaranta dies de Quaresma.
De marcades arrels paganes, la festa és una evolució directa dels saturnals romans que celebraven la fi de l’hivern i el renaixement de la natura a la primavera.
El Carnaval significa, doncs, tres dies de divertiments públics, disbauxa i disfresses que satiritzen la vida quotidiana i l’autoritat en un intent in extremis de gaudir dels sentits.
A continuació, el dimecres de cendra marca l’inici de la Quaresma amb el dejú i la reflexió del "pols ets i en pols et convertiràs".

jueves, 29 de enero de 2009

ETS UN SOL? FES-TE UNA MÀSCARA


NECESSITARÀS

1. 1 plat de cartró 2. Paper de seda: 1 full de groc, ½ de taronja i ¼ de vermell 3. 1 cartolina groga 4. Cola plàstica 5. Vernís fixador 6. 2 trossos de 15 cm de goma elàstica de color blanc 7. Purpurina 8. Un pinzell 9. Tisores de punta rodona 10. Una barrina petita 11. Llapis 12. Goma d'esborrar

PER SEGUIR ENDAVANT...

1. Tisores de punta rodona
2. Plantilla de la màscara
3. 1 plat de cartró


• Dibuixa la forma de la màscara sobre el plat de cartró. Pots ajudar-te de la plantilla que et donem per imprimir. Un cop tinguis el dibuix fet, retalla'l. Si ho necessites, demana ajuda a una persona adulta per retallar els ulls i per fer els forats per on s'han de passar les gomes.

• Un cop retallat el plat, queda passar les gomes elàstiques, imprescindibles per subjectar-te la màscara!

PER ACABAR...

1. Tisores punta roma
2. 1 plat de cartró
3. Un pinzell
4. 1 cartolina groga


• Dibuixa, amb l'ajut de la plantilla, 13 raigs de sol a sobre de la cartolina groga i retalla'ls. Després, enganxa'ls, un a un, fins a cobrir l'extrem exterior del plat. Ja tens la base del teu sol!

UNA DISFRESA MONSTRUOSA


NECESSITARAS

1. Garrafa d'aigua buida (les més indicades són les de plàstic transparent) 2. Bombolles d'embalatge 3. Paper de pinotxo (dos colors diferents) 4. Papers per reciclar 5. Oueres 6. Gomes per al cabell 7. Cola per enganxar 8. Fil i agulla de cosir 9. Cinta adhesiva transparent 10. Tisores 11. Retoladors negre i vermell 12. Un jersei gran 13. Unes mitges molt espesses o mitges de llana 14. Un mocador per al cap, un barret de piscina o similar

MÀSCARA

1. Bola de paper reciclat
2. Cinta adhesiva transparent
3. Garrafa d'aigua buida
4. Oueres
5. Dents pintades


• Retalla la garrafa d'aigua tal i com indica el dibuix. Prova-te-la i assegura't que el forat que has obert s'ajusta a la mida de la teva cara i que no et molesta. Per fixar-la millor pots subjectar-te-la al cap amb una gometa perquè no et caigui si vas de ballaruga.

• Un cop feta la base del cap, és el moment de començar a guarnir-lo.

• Fes una bola de paper blanc i pinta-hi un ull amb els retoladors.No oblidis les venes de color vermell, imprescindibles per semblar un monstre de debò.

• Enganxa la bola al coll de la garrafa amb la cinta adhesivai mira que quedi ben fixada. Per als ulls més petits farem servir l'ouera. Retalla les seccions, enganxa-les a la garrafa amb cinta adhesiva i pinta-hi un ull a cada una.

• L'efecte serà més monstruós si el dia que et disfresses et tapes els cabells amb un mocador o amb un casquet de piscina.

COS

1. Agulla de cosir
2. Paper de pinotxo(dos colors diferents)
3. Un jersei gran
4. Tisores
5. Fil de cosir


• Prova de trobar per casa un jersei de color llis que ja no es faci servir. Ha de ser ben gros, que t'arribi per sota del cul.

• Retalla el paper de pinotxo i les bombolles d'embalatge, fent tires tan llargues com el teu braç i acabades en punxa.L'amplada ha de ser d'aproximadament 8 cm.

• Cus les tires al jersei començant per la part de sota. Intercala les tires de paper intentant combinar els colors i els diferents papers. Ja veuràs que bonic.

• Unes mitges de llana, d'un color que combini bé, seran el complement perfecte.

CUA

1. Pilotes de paper de pinotxo
2. Serrell de paper
3. Tisores
4. Unes mitges


• Per fer-te la cua, agafa les mitges i talla'ls un dels camals. Omple'l de boletes de paper i fes-li un nus a la punta per tal que no s'escampin. Ara ja pots cosir la cua a la part del darrere del jersei.

• A la punta de la cua pots posar com a guarniment la plantilla que et donem per imprimir. Pinta-la i plega-la per la part dels punts. Per últim, enganxa-la amb una mica de cola i afegeix-la a l'extrem de la teva cua.

• Per guarnir els turmells i els canells fes-te uns serrells de tires de paper i subjecta'ls amb les gomes per als cabells.

L'enterrament de la sardina



Dimecres de cendra és el dia de l'enterrament de la sardina i del rei Carnestoltes. És a dir que s'acaba la festa. Sa Majestat llegeix el seu testament, en què convida els ciutadans a posar fi a la disbauxa i començar una època de recolliment i devoció religiosa. El costum d'enterrar la sardina -una arengada- ve de l'antiga tradició de sortir al camp a berenar l'últim dia de les festes de Carnaval i fer aquest ritual per donar per acabat el període de Carnestoltes.

CANÇONER

CARNESTOLTES QUINZE VOLTES

Carnestoltes, quinze voltes,
de Nadal a més a més,
tots els dies fossin festa
i la Quaresma mai vingués.
La Quaresma és arribada,
ja ho podem considerar,
no podem menjar costelles,
sino ous i bacallà.
Ai mares, a la canalla,
poseu-lis un bon vestit,
per 'na veure en Carnestoltes,
que és un home divertit.


EL TIO FRESCO

Jo te l'encendré el tio tio fresco,
jo te l'encendré el tio de paper.
Tu no me l'encendràs el tio tio fresco,
tu no me l'encendràs el tio de detràs.
Jo te l'encremaré el tio tio fresco,
jo te l'encremaré el tio de paper.
No me l'encremaràs el tio tio fresco,
no me l'encremaràs el tio de detràs.


A SETZE

A setze, a setze, a setze el vi,
el pobre Carnestoltes acaba de morir.
A setze, a setze, a setze el vi,
el pobre Carnestoltes acaba de morir.

El Carnaval és una festa mòbil


El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.

PROTAGONISTES



El rei Carnestoltes, el rei de la festa

El rei del Carnaval és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l'aparença d'un animal o d'una persona, i llegeix el pregó amb el qual s'inaugura la celebració.

En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s'ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s'adona que tant desordre no és bo.

En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se'l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se'l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s'acaba la festa i comença la Quaresma.

La vella Quaresma

La vella Quaresma representa l'època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.

Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l'ordre, a la calma.

Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.

CALENDARI

Dijous Gras: comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d'arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d'un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d'ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.

Divendres: la festa ja està en marxa i tot el món celebra l'arribada del Carnaval. Els col·legis celebren festes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.

Cap de setmana: és el moment de màxima diversió. El dissabte arriba el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fins el dimecres. S'organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge es celebra la desfilada més important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d'ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui en dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confeti.

Dilluns: se celebren balls a les places dels pobles.

Dimarts: la gent s'adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre se l'acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se'l crema públicament.

Dimecres de Cendra: Per a uns, és l'últim dia del Carnaval. Per a uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma. La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.

HISTÒRIA DEL CARNAVAL

Història del Carnaval

La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S'escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser.

Les arrels del Carnaval

Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.

Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any.

El Carnaval i la religió

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.

HISTÒRIA DEL CARNAVAL

Història del Carnaval

La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S'escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser.

Les arrels del Carnaval

Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.

Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any.

El Carnaval i la religió

El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.